Avui parlarem de les generalitats de la permacultura per ser la pràctica que considerem més respectuosa amb el medi ambient, la més natural i també la millor en gestió dels recursos. Dubtem fortament que, a dia d’avui, els lectors d’aquest blog no sàpiguen sobre aquest tema. No obstant això, com que la nostra activitat és per a grans i petits, experts, iniciats i principiants, ens permetem unes pinzellades a manera d’introducció.
Però... Què és la permacultura?
Sobretot és una filosofia de vida l’objectiu de la qual és aprofitar al màxim els cicles i patrons de la natura i aplicar-los a dissenys agrícoles per maximitzar el rendiment dels cultius. La paraula “permacultura” és una combinació de “permanent agriculture” (agricultura permanent) i “permanent culture” (cultura permanent).
Els pares de la permacultura van ser els australians Bill Mollison, ecologista, científic i professor universitari, i David Holmgren, el seu estudiant, que a la dècada dels 70 van començar a desenvolupar les seves idees sobre la permacultura com a resposta a la crisi ambiental i als sistemes agrícoles insostenibles.
En ser una manera de viure, els límits de la permacultura no acaben en la gestió dels camps, sinó que es trasllada el funcionament a qualsevol tipus de sistema viu. Així, s’abasten també aspectes socials, econòmics i culturals amb la finalitat de crear un sistema harmoniós en tots els àmbits de la societat. Podem dir que la permacultura té un enfocament holístic que busca la sostenibilitat i l’autosuficiència en qualsevol àrea d’aplicació, la qual cosa inclou el disseny de cultius, d’habitatges, de comunitats i fins i tot d’economies.
Pel que fa a les influències, la permacultura beu d’una multiplicitat de disciplines com l’ecologia, en estudiar els sistemes naturals i les seves interaccions, l’agricultura tradicional en respectar pràctiques agrícoles sostenibles utilitzades per cultures indígenes i pageses, l’arquitectura i el disseny en traçar estructures eficients imitant la pròpia natura, i de l’economia ja que es promouen models econòmics que fomentin la sostenibilitat i la igualtat.
La permacultura busca protegir la terra regenerant els ecosistemes naturals, assegurar les necessitats bàsiques de les persones d’una manera sostenible i distribuir equitativament els recursos i els excedents.
Després d’haver viscut durant dècades immersos en un model capitalista la màxima del qual ha estat el creixement continu de qualsevol àrea de la societat i davant d’un imminent col·lapse de l’economia i per tant de l’agricultura, després d’haver destrossat subreptíciament comunitats amb el salvatgisme de l’utòpic paradigma de l’augment constant en la producció de béns i serveis, després de la brutalitat del pas d’occident i la seva fam mai satisfeta de més i millor, potser la permacultura es presenti com un model que haurà d’imposar-se a mig llarg termini per sostenir la descabellada suposició que hauríem de créixer in aeternum pels segles dels segles en detriment de la terra, de les altres civilitzacions i d’aquells que no van poder seguir els nostres passos.
Utopia o realitat? Segurament mai ho sabrem, però potser els nostres fills tinguin la sort de ser testimonis del naixement d’una nova concepció del món.
