El Jardí zen, en japonès karesansui, és un estil de jardí japonès sec que consisteix en un camp de sorra poc profunda i que conté grava, sorra, roques i en ocasions també herba, bambús, molsa i altres elements naturals utilitzats com a forma de meditació pels monjos Zen japonesos.
Els jardins zen estan fets per admirar, ja que impulsen a la meditació. Tradicionalment, a la filosofia zen la veritat es transmet per la contemplació de la bellesa. Per aquest motiu són tan importants els jardins zen en aquesta filosofia.
Són “Jardins Escena”, i per tant de dimensions limitades (màxim 10x30 mts.). Hi ha interpretacions diferents del que representen aquests jardins, una de les més esteses és que la grava representa l’oceà i les roques les illes japoneses. La sorra rasclejada representa el mar, al voltant de les roques es rascleja en anells, com si aquestes formessin ondulacions a l'aigua. A la resta del jardí, es rascleja en paral·lel a la plataforma. L'orientació del jardí per al relax s'ha d'encarar a l'Est, la sorra que representa la pau del mar, es la que ha d'estar mirant cap a la sortida del sol.
Aquest tipus de jardins doncs destaquen per la seva simplicitat. Busquen l’armonia amb el mínim de materials que doni’n el màxim efecte. Són jardins que requereixen poc manteniment.
A l’hora de construir-lo és indispensable l’utilització de malles antiherbes.
Plantes apropiades per aquest tipus de jardín són les azaleas, el cirerer ornamental japonès o evidentment el bambú.
