Compartim una ruta simpàtica pel sud de França pensada per a uns 4 dies. Es tracta del departament de la Dordonya també anomenat el “Périgord”.
Petits detalls a tenir en compte a França:
Els restaurants tanquen les cuines relativament aviat en comparació amb els horaris espanyols pel que si no voleu trobar-vos amb les portes als nassos, suggerim que com a molt tard, no arribeu més tard de les 13 i les 20. En alguns enclavaments turístics es pot tenir la fortuna de trobar algun garito obert que de bona gana serviran algun plat, però no és el general.
En alguns allotjaments, se us cobrarà la taxa de viatger a més del preu de l'habitació. A hores d'ara és més comú i estem més familiaritzats amb aquest impost. Llegiu la lletra petita de les pàgines web de reserves d'habitacions, aquestes avisen els hostes.
Si la vostra preferencia no són els hotels i us agraden més els entorns rurals, les "maisons d’hôtes” són sempre una opció meravellosa. És una manera de fondre's amb l'entorn i de submergir-se en la cultura autòctona. Molts habitants ofereixen habitacions a les seves pròpies residències i obren les portes de casa perquè els viatgers descobreixin la vida quotidiana de les famílies. No es gaudeix de tanta intimitat i anonimat com la clàssica pernoctació a l'habitació d'hotel, però obrir-se a aquesta experiència fa descobrir un turisme molt més respectuós amb el medi ambient i amb la cultura en capbussar-se en el dia a dia dels habitants.
Pel que fa a la gastronomia, els amants de l'ànec trobaran un trosset de cel a qualsevol racó d'Occitània ja que als menús abunda la presència de l'au sota tota qualsevol mena de formes i coccions. El plat típic de la zona és el Cassoulet, que vindria a ser la fabada Occitana, amb ànec. Vegeu la recepta més avall. Un avís als al·lèrgics a les nous, pregunteu sempre si els plats, salses, pans, brioixeria porten aquest fruit sec perquè en aquesta zona n'hi ha a dojo.
Dia 1: Carcassonne
Sobren les presentacions. Aquesta és la ciutat medieval per antonomàsia i resulta una parada obligada per admirar el castell i les muralles. Amants de l'edat mitjana, és aquesta una visita inexcusable per la seva proximitat al nostre país.
Dia 2: Albi i Saint-Cirq Lapopie
En deixar Carcassonne i per no pagar peatge, ens dirigim per carreteres secundàries a Albi, una ciutat la catedral de la qual deixa sense alè. Va faltar temps per aturar-se a Cordes-sur-Ciel, un altre poble digne d'exploració, però el dia només té 24 hores. D'Albi ressaltar el mercat i els seus meravellosos carrerons. Com a anècdota per als amants dels dolços, deixant la Catedral, s'arriba a un carrer de vianants a l'inici del qual hi ha una xocolateria. Si algú hi passa, dir que els rochers, unes roques de xocolata amb ametlles, són exquisidament divins.
Saint-Cirq-Lapopie és una ciutat a un altre nivell i no només perquè està enclavada al cim d'un turó, sinó perquè sembla treta d'un conte de fades. Val la pena pagar els 7 euros de pàrquing (tarifa única) per passejar pels carrers. No apta per a cors febles, ni per a minusvàlids o jubilats en avançada tercera edat. Un es pot estimbar en menys del que canta un ànec.
Dia 3: Rocamadour y Sarlat la Canéda
Rocamadour és la tercera ciutat més visitada de França just després del Mont-Saint-Michel i Carcassonne i en mirar cap avall des de la teulada del Castell, hom pot comprendre el perquè. La ciutat en si no té gaire més que les vistes encara que la Unesco hagi declarat la Basílica de Saint-Sauveur i la Cripta Saint Amadour com a part del seu patrimoni. Un no deixa de preguntar-se: Com a diantres ia qui se li va acudir construir-hi al damunt? Podem embrancar-nos en teories i estudis històrics, però no som aquí per escriure un tractat d'arquitectura així que prosseguim el passeig fins arribar a Sarlat-la-Canéda, un altre meravellós enclavament històric on val la pena aturar-se una nit.
Dia 4: Sarlat la Canéda y Beynac et Cazenac
Esmorzar els pecaminosos croissants francesos a Sarlat és com comprar un bitllet d'anada i sense escales a l'inframón. No hi ha tornada a la brioixeria espanyola un cop s'ha provat la francesa. Tot està de vici i la bàscula en testifica. Sabotegem l'operació biquini per deixar-nos portar per Baco, els formatges, el confit d'ànec, la mel de la zona i un paratge de somni.
Beynac et Cazernac, a tan sols 16 km de Sarlat, se'ns va esmunyir del mapa per falta de temps, i en estar tan a prop va ser realment una pena.
Esperem que el país veí us hagi cridat una miqueta l'atenció. Per a qualsevol info suplementari, estem a la vostra disposició.
