Els pares saben que els seus fills necessiten passar temps al aire lliure, però no tots els pares són feliços quan els seus fills juguen amb la terra. Si el teu fill prefereix jugar a la terra, roques i humus en el pati abans que jugar en el tobogan i gronxadors, no us preocupeu; és molt bo per la salut del teu fill! Els estudis demostren que embrutir-nos ens aporta salut i felicitat.
Si alguna vegada et vas sentir bé jugant al terra, no va ser imaginació teva. Un estudi de l’any 2007 va demostrar que una bactèria específica del terra, Mycobacterium vaccae, causa un alliberament de serotonina, un neurotransmissor que ens fa sentir més feliços.
Un nou estudi va descobrir que jugar al terra pot prevenir l’asma i les al·lèrgies promovent el desenvolupament de macròfags pulmonars (cèl·lules que atrapen als patògens que es troben en els pulmons). L’estudi també va trobar que els ratolins que es trobaven en un ambient estèril, no desenvolupaven macròfags pulmonars i desenvolupaven asma. En aquest estudi, els ratolins no tenien asma quan els hi van transferir macròfags.
Els científics diuen que el sistema immune, està entrenat per l’exposició de la primera infància (3-4 anys) a partícules estranyes. L’estudi dóna suport a aquesta teoria ja que l’exposició a partícules estranyes va ser necessària per la formació de cèl·lules (macròfags) responsables d’atrapar partícules estranyes en futures interaccions. Sense els macròfags, els irritants causen reaccions al·lèrgiques i asma en lloc de ser capturats i assassinats.
Graham Rook, professor de microbiologia mèdica a l’University College London, diu que hem d’exposar-nos als nostres “vells amics”, els microbis, amb els que vam estar en contacte durant els primers temps de caçadors-recolectors, quan el nostre sistema immunitari estava evolucionant. Es creu que els nostres “vells amics” són microbis “amigables” que trobem en la nostra vida quotidiana, no patògens infecciosos. Rook declara: “Si el teu fill ha estat en el jardí i ve amb les mans lleugerament brutes, jo, personalment, els permetria entrar i menjar un entrepà sense rentar-se les mans”.
Els científics coincideixen en que l’exposició primerenca als microbis és saludable, però els preocupa que la confusió pública respecte els microbis, pugui conduir a més malalties. Sally Bloomfield, presidenta del Foro Científico Internacional sobre Higiene en el Hogar i professora de l’Escola de Higiene i Medicina Tropical de Londres, va expressar la seva preocupació: “Fins i tot he vist coses en els medis que diuen que no hem de rentar-nos les mans. De què estan parlant?
Als nens se’ls ha d’ensenyar la diferència entre els microbis que causen malalties infeccioses i els que es poden recollir en públic o tocant carn crua, i els microbis beneficiosos que es poden trobar a la terra o en el jardí. S’ha descobert que mantenir una llar neta i limitar el joc a l’aire lliure, prohibeix l’exposició necessària a microbis beneficiosos. Aquests estudis posen en dubte el significat de “brut” i si a la brutícia se li pot dir bruta, després de tot.
Ja sabeu, deixeu als vostres nens jugar amb la terra, seran més feliços!