Aquests dies d'agost passejant per les afores de Palafrugell vaig poder veure com una zona ajardinada amb malles antiherbes també poden ser les principals culpables de veure un jardí deixa't i abandonat.
Les malles antiherbes són realment molt útils per mantenir el jardí net de males herbes i amb la humitat que aguanten són un bon aliat per l'encoixinament artificial que els hi proporcionen.
El que ens pot passar amb una malla antiherba és que la grava que li posem a sobre afavoreixi el creixement de males herbes. Normalment les graves no porten llavors però amb el temps els gruixos de grava, el vent i la humitat poden ajudar arrelar per sobre de la malla a les anomenades males herbes.
És per això que un jardí amb romaní i oliveres per aguantar dies sense rec, poden veure's acompanyats d'herbes, i amb el vent, pluges i ajuda humana fan que les malles negres quedin descobertes, creant una mala imatge de l'espai que havia de ser un racó mediterrani amb oliveres i arbustos de romaní.
Sense un bon manteniment de l'espai és molt difícil tenir el jardí visualment bonic, però amb graves amb una granometria més alta ens perment crear espais d'aire per sota la superficie que impedixen l'arrelament de les herbes no desitjades.
En cap moment és una critica de l'espai de la fotografia però em va semblar un bon exemple sobre què ens podem trobar si a casa fem servir les malles pensant que ens ho faran tot.
