Article de la clienta de Transporterra.com Pilar Pérez-Calvo / Arquitecta del paisatge, publicat a la revista GEA 87
Text traduït per Transporterra.com
Pilar Pérez-Calvo | Arquitecta de paisatge
El jardí per l’escola Liberi havia de ser un espai, on es trobin els nens amb grans oportunitats d’experimentar, i aprendre coses intimes relacionades amb lo essencial del seu ésser.
Des d’aquest punt de partida s’entén el projecte i la construcció d’aquest jardí, i la seva continuïtat que sempre estarà en curs, com l’ensenyança i la vida que acull.
Experiències didàctiques
En pensar en un jardí d’una escola convé pensar en diferents necessitats del petits; de trobada amb els amics, de moviments, d’aprenentatge de l’entorn i la natura, del desenvolupament i expressió artística, de vivències sensorials, d’exploració interior de la seva pròpia personalitat i ésser. Amb aquest fi es creen diferents zones. Unes per activitats més energètiques, que inclouen el moviment corporal perquè vagin coneixen el domini del seu cos, com la seva energia, amb cordes d’equilibri, jocs de enfilar-se als arbres, un gran espaí de gespa per corre, el Frontó que ja existeix, i diversos elements per saltar, com troncs, muntanyetes i superfícies diverses. Altres espais que es creen, son per trobar-se i per realitzar diferents activitats, llocs amb mobiliari per fer tallers a l’aire lliure, i altres més íntims con una caseta en un arbre, o fins hi tot un túnel de vegetació. La experiència de recorre un túnel ajuda alguns nens a trobar i recordar emocions del naixement, segons alguns autors. A més de ser una experiència emocionant i divertida.
El túnel d’aquesta escola és de bambú, encara que s’estudiaran altres opcions.
Per evitar que s’escampi el bambú es varen preparar espais de vegetació i s'envoltaren de malla antiarrels.
Sense voler limitar els espais de jardí als jocs de pistes com es fan a la majoria de les escoles de Catalunya, que tendeixen a provocar exclusions, a nens i nenes més creatius, sensibles o delicats i empobreix la capacitat creativa i de riquesa de les interacció entre nens, en l’Escola Liberi els espais exteriors s’han concebut amb jocs i espais rics i diversos, i que potencien la creativitat, la riquesa de interacció entre nens, d’experiències sensorials i també la connexió amb la naturalesa i els elements naturals.
Així, s’han plantat més de cinquanta arbres, i cent arbustots a més de plantes medicinals, florides, melíferes, hortalisses d’hort i plantes diferents, i s’han creat molts espais de joc i un gran hort en forma de laberint de gran bellesa…
La plantada de cada un dels arbres es va fer amb prèvia preparació del sòl amb compost orgànic, y cada arbre era plantat en la orientació del seu propi nord al que estava adaptat. Això es feia en el moment de la plantació, girant lentament cada arbre en direcció a les agulles del rellotge, fins que trobàvem la seva orientació optima per desenvolupar la seva salut.
Abans havíem supervisat el lloc de plantació per confirmar que no es trobes en un punt de incompatibilitat per geopatíes.
La vegetació va ser seleccionada per que s’adaptes al clima mediterrani i proper en el mar, doncs, la Masia es troba a poca distancia de la platja, i que visqui sense grans necessitats, tant a nivell d’aigua com de jardineria.
El clima bo del jardí ha permès incloure alguns arbres com el Eritryna Christa-galli, arbres nacional d’Argentina amb flors vermelles, les elegants palmeres Arecastrum romanzoffianum, així com Jacarandas mimosifolias amb els seves flors blaves, en el costat de la font. També en aquest espai al costat de l’aigua, es plantaren Lagertroemias indicas, i els grans Pyrus calleriana, per tenir diferents temporades de arbres florits.
Pineda Exemplar
La pineda que ja existeix se ha gestionat perquè vagi evolucionat successivament cap un bosc d’arbres més adequats per una escola, doncs, els pins no deixen de ser una especie que porta certs problemes. Es va fer una poda per arboricultors especialitzats, encaminada a corregir podes defectuoses anteriors que havien donat fragilitat a les branques deixant el pes en els extrems. A continuació es va fer una plantació ocupant els espais que havien deixat els pins desapareguts de la trama estructural, amb especies de bosc mediterrani com roures i alzines.
