Per què un hort?

Josep Roselló ens anima a plantar un hort per a recuperar un dret gairebé abandonat: el dret a gaudir dels nostres propis aliments a la taula de casa d'una manera sostenible

Tindre un hort és prou senzill, amb un tros de terra i uns coneixements bàsics podem fer una agricultura tranquil·la i de qualitat, com la que feien els nostres avis. No hi ha una grandària òptima per a l'hort, tot depèn de les nostres capacitats. Però amb molt pocs metres quadrats es pot alimentar la família, i fins i tot canviar algunes collites amb els amics. La mínima expressió per aquells que no tinguen terra (i sí molt d'interès) és l'horticultura de terrassa i balcó, on en cossiols més o menys grans es poden cultivar algunes mates de verdura. Pel contrari, un hort molt gran ens pot superar, perquè, com diu la saviesa popular, «Terra, la justa: ni poca ni massa.»

L'hort personal ens permet recuperar un dret quasi abandonat: el dret a produir els nostres aliments i posar-los a la taula de casa com el menjar propi de la família. Recuperar, tot i que siga en part, el control dels nostres aliments és una decisió de gran importància. L'agricultura convencional d'ara és una activitat industrialitzada, que no s'assembla gaire a l'antic conreu dels camps. Tampoc els mercats, fins el punt que a hores d'ara sembla normal que els ciutadans, com a consumidors, desconeixem quasi sempre d'on provenen els nostres aliments, qui els ha cultivat i en quines condicions.

El cultiu de l'hort resulta una activitat encara més agradable quan es fa sense la necessitat de viure de la venda de les collites. Sense aquesta urgència es valoren més altres aspectes del treball al camp, ja que es conviu amb els cicles naturals, es reprèn l'interès per les estacions climàtiques i es realitza una activitat física necessària i adequada per a persones de totes les edats. També ens lliguem més als cicles biològics de les plantes i als éssers vius que visiten l'hort, que hem de conèixer. Ens impliquem necessàriament en el reciclatge dels residus, i en l'increment de la diversitat del nostre trosset de terra. També, si ho fem bé, a poc a poc recuperem l'intercanvi solidari entre els veïns de llavors, fruits, faenes, etc.

L'hort ens exigeix noves atencions que donen més valor als fruits finals. Cal planificar la parcel·la, posar ordre als cultius, prendre decisions, realitzar tasques en els moments importants. Són responsabilitats que assumim com a directors d'aquest projecte personal. La recompensa és l'aliment produït per un mateix, sa i de bona qualitat, cultivat de manera responsable i el més sostenible possible.

També l'hort ens obre les portes a possibilitats insospitades. Pot ser el nostre jardí de descans, tot i que la gent del camp recorda, amb irònica saviesa, que «més val hort que jardí, i pollastre que teuladí». Siga com siga, es poden desenvolupar aficions personals, cadascú pot imprimir el seu encuny personal (no hi ha dos horts iguals!), fins i tot els psicòlegs parlen de la seua virtut relaxant i tonificadora, que ens aparta dels problemes quotidians. Els horts tenen una component educadora i formativa, especialment en un entorn familiar i per a les joves generacions. Per això l'interès especial que tenen els horts escolars, on es poden explicar mil històries didàctiques.

El model de maneig més adequat per a l'hort personal és el de l'agronomia tradicional, que a més ens permet recuperar la nostra cultura agrària mediterrània. Som hereus d'una rica tradició que va des dels romans i els àrabs fins a hortes emblemàtiques, com ara la de València. Tenim una cultura agrària única i experta en la gestió d'un territori de recursos escassos, som destres en l'ús de les ferramentes, som rics en mots agraris, en varietats tradicionals, en menjars típics... Amb l'hort personal ens convertim en intermediaris entre els nostres avis i les noves generacions, a les quals convé recordar-los d'on venim, almenys en temes alimentaris.

Pot semblar que la feina que ens espera és feixuga, però tampoc no ens hem de preocupar massa. Cadascú triarà fins on vol arribar, i, en tot cas, com deia Ciceró: «L'agricultura és l'activitat més adequada per a l'home lliure, per al savi i per al simple.» La pràctica, l'observació i la rectificació, juntament amb xarrades amb llauradors grans, ens donaran moltes solucions per a gaudir, cada vegada més, del nostre hort. I en aquesta secció us anirem guiant, número a número, perquè pugueu obtindre'n els millors fruits.

Josep Roselló i Oltra és tècnic agrícolaa l'estació Experimental Agrícola de Carcaixent.