Fa poc vàrem passar per davant d’unes vinyes de la finca de Vall Formosa a prop de Vilafranca del Penedès i al costat de cada filera de ceps hi havia un roser que les protegia.
Els rosers són els encarregats de protegir la vinya i avisar ràpidament al pagès de qualsevol de les malures abans que el cep la pateixi. Això ho vaig llegir en un llibre de Sánchez Piñol on explicava aquesta solució que exportaren de les vinyes franceses després de la fil·loxera. I ara segurament us deveu estar preguntant de qui protegia el sulfat de ferro. Doncs, escoltant un podcast de La Tanina, l’Alan explica que l’ús del sulfat de ferro es va començar a utilitzar a la vinya perquè un pagès va veure que tots els ceps a prop de camins no eren tant productius com la resta. Després d’estar observant, tal com diu la ciència empírica, es va adonar que els viatgers i la gent que passejava pel costat de les vinyes aprofitava el raïm dels marges per fer-ne un tast. Va ser aleshores que va començar a ruixar els ceps de les vores amb sulfat de ferro que deixà un gust aspre a la boca, evitant així el tast dels forans i ajudava a la planta amb el sulfat.
Dues maneres naturals de fer fora els paràsits de les vinyes.