Els celtes foren un conjunt de pobles disseminats per Europa durant l'Edat de Ferro (1200-400 aC) des del segle VI aC. fins a la conquesta romana i més enllà.
En parlar de cultura Celta, no es fa referència a una cultura comuna circumscrita a cap territori ja que en tractar-se de tribus van estar disseminats per Europa, però sí que van compartir una cultura material iniciada a l'Edat de Ferro.
Els celtes van ser un grup de tribus indígenes europees que compartien una llengua i una cultura similars, encara que no eren un imperi unificat, com es pot apreciar al mapa que segueix:
Font: wikipedia
Parlar de l'agricultura cèltica és referir-se al denominador comú que reflecteix les pràctiques agrícoles i la relació amb la terra de les antigues societats cèltiques :
1. Mètodes de cultiu:
- Els celtes utilitzaven tècniques agrícoles avançades per a la seva època, com ara la rotació de cultius, que els permetia mantenir la fertilitat del sòl i augmentar la producció d'aliments.
- Empraven eines de ferro, incloent arades, falçs i aixades, cosa que millorava l'eficiència en el cultiu de la terra.
2. Cultius principals:
- Cultivaven una varietat de cereals, com blat, ordi, civada i sègol. Aquests eren essencials per a l'alimentació i també es feien servir en l'elaboració de cervesa, una beguda important en la cultura cèltica.
- A més de cereals, els celtes cultivaven llegums, com faves i pèsols, i plantes d'arrel, com naps i pastanagues.
3. Ranyeria:
- La cria d'animals era una part crucial de l'economia cèltica. Criaven bestiar boví, ovelles, cabres i porcs, que els proporcionaven carn, llet, llana i cuir.
- Els cavalls també eren importants, tant per a l'agricultura com pel transport i la guerra.
4. Organització social i territorial:
- Les comunitats cèltiques estaven organitzades en clans o tribus, i la terra era generalment propietat comunal del clan. Hi havia, però, una jerarquia social que influïa en la distribució de la terra i els recursos.
- Els llogarets celtes estaven envoltats de terres de cultiu i pastures, i sovint s'ubicaven en llocs estratègics, com turons fortificats (anomenats "oppida") que oferien protecció.
5. Relació amb la Natura:
- Els celtes tenien una profunda connexió espiritual amb la natura i el medi ambient. Creien a la sacralitat dels arbres, els boscos i les fonts d'aigua.
- Les festivitats cèltiques, com Samhain i Beltane (de les quals parlarem properament posant èmfasi en la importància dels rituals per al nostre inconscient), estaven estretament vinculades als cicles agrícoles i les estacions, reflectint la importància de l'agricultura a la seva vida quotidiana.
L'agricultura cèltica va deixar un llegat durador a Europa. Moltes de les seves pràctiques agrícoles van ser adoptades i adaptades per les cultures que els van succeir, inclosos els romans i els pobles germànics. L'eficiència i la sostenibilitat dels seus mètodes de cultiu i maneig del bestiar van contribuir a l'estabilitat i el desenvolupament de les comunitats cèltiques al llarg dels segles.
En resum, l'agricultura cèltica era una part vital de la vida d'aquestes comunitats antigues. Les tècniques avançades, la producció agrícola i ramadera variada, i la profunda connexió amb la terra i la natura són testimoni d'una cultura que va saber adaptar-se i prosperar en diversos entorns europeus. La influència de les pràctiques agrícoles es pot rastrejar a través de la història, mostrant la importància dels celtes en el desenvolupament de l'agricultura a Europa.
