L'equinocci de tardor, que ocorre al voltant del 22 o 23 de setembre encara que l'entrada oficial de la tardor sigui el 21 de setembre a l'hemisferi nord, marca un moment clau en el cicle agrícola. Durant l'equinocci, el dia i la nit tenen aproximadament la mateixa durada, assenyalant la transició de l'estiu a la tardor i de l'hivern a la primavera per a l'hemisferi sud o bé per al nostre equinocci de primavera del 21 de març. Aquesta data té implicacions importants per a l'agricultura ja que és el moment de collita per als cultius d'estiu, com indiquem en l'últim post d'aquest blog:
- Blat de moro
- Tomàquets
- Cogombres
- Carabasses
- Fruites com pomes i peres
Després de la collita, els agricultors comencen a preparar la terra per a l'hivern. Es desbrossen els camps retirant restes de plantes i mala herba, s'afegeix compost o fems per enriquir el sòl de cultiu i s'aireja la terra per preparar-la per a futurs cultius. És un bon moment per planificar la rotació de cultius per a l'any següent i deixar descansar algunes parcel·les, cosa que ajuda a restaurar la fertilitat del sòl i reduir la probabilitat de plagues i malalties.
Si fem una ullada a les antigues civilitzacions com la mesopotàmica (sumeris i babilonis), la grega, la romana, la xinesa, la celta, la maia i l'asteca (precolombines), l'egípcia o la indígena nord-americana, veiem que en totes elles l'equinocci de tardor era un esdeveniment important ja que marcava un moment d'equilibri entre el dia i la nit i assenyalava canvis crucials en els cicles agrícoles i religiosos que han forjat la nostra pròpia cultura.
- Sumeris i Babilonis: Les civilitzacions de l'antiga Mesopotàmia observaven curosament els cels i tenien calendaris complexos. L'equinocci de tardor marcava l'inici del seu any nou en alguns períodes. Celebraven festivals com l'Akitu, que incloïa processons, rituals de purificació i la renovació simbòlica del poder del rei.
- Grecs: Per als antics grecs, l'equinocci de tardor era el temps d'Eleusis, una celebració en honor a Demèter i Persèfone. Aquest mite simbolitzava el cicle de la vida, la mort i el renaixement, reflectint l'anada de Persèfone a l'inframón i l'inici de la tardor.
- Romans: A Roma, l'equinocci de tardor marcava la celebració de Pomona, la deessa dels fruits i els arbres fruiters. Els romans celebraven amb festivals i ofrenes dels fruits de la collita.
- Dinastia Zhou i Han: L'equinocci de tardor formava part del calendari agrícola xinès i marcava l'inici de la collita. Celebraven amb festivals com el Festival de la Lluna (o Festival del Mig Tardor), que incloïa la reunió familiar, ofrenes a la lluna i la degustació de pastissos de lluna.
- Druides: Els celtes celebraven Mabon, una festivitat que marcava el segon període de collita. Era un temps d'agrair l'abundància de la terra i fer ofrenes als déus. Els druides realitzaven rituals i cerimònies per equilibrar les energies de llum i foscor.
- Maies: Els maies eren astrònoms experts i construïen temples alineats amb el sol, com El Castell a Chichén Itzá. Durant l'equinocci de tardor, la llum del sol crea la il·lusió d'una serp descendint per la piràmide, representant el déu Kukulkán.
- Inques: Per als inques, l'equinocci de tardor era un temps de preparació per a la temporada de pluges i la sembra. Realitzaven cerimònies en honor al déu sol Inti i altres deïtats relacionades amb l'agricultura.
- Antic Egipte: Encara que els egipcis no celebraven específicament l'equinocci de tardor, observaven els canvis estacionals amb precisió. L'equinocci queia durant la temporada d'Akhet, la inundació del Nil, que era crucial per al seu calendari agrícola.
- Pobles Ancestrals: Diverses tribus indígenes de Nord-amèrica observaven l'equinocci de tardor amb cerimònies i rituals. Per a moltes, era un moment d'agraïment per la collita i de preparació per a l'hivern. Els pobles construïen estructures com turons i cercles de pedres alineats amb els equinoccis i solsticis.
L'equinocci de tardor ha estat, és i seguirà sent una data significativa per a moltes civilitzacions antigues, actuals i futures que reflecteix, encara que cada cop amb menor consciència humana, la profunda connexió amb els cicles naturals i la seva importància per a l'agricultura, la espiritualitat i la vida comunitària. Esperem que l'ésser humà tingui en consideració aquest important canvi en el calendari i el cicle natural i recuperi els rituals per honorar la mare terra que tanta riquesa ens ofereix.
